Segon trekking des de El Chaltén desprès que el dia anterior anéssim a visitar el seu veí Fitz Roy, aquest cop tocava anar fins la base del Cerro Torre (3102 m), l'altre gegant de pedra d'aquesta part dels Andes. Vam anar pujant amb bon sol seguint la vall del riu Fitz Roy que baixava amb força cabal i acompanyat del vent habitual, aquesta excursió té menys desnivell (550 m) que la del dia anterior i el camí més fàcil, però també son uns 22 Km entre pujar i baixar. Al acostar-nos al tram final de pujada cap a la morrena glaciar la guia (Viqui) va avisar-nos que ens abriguéssim bé i anéssim amb conte amb el vent; tenia raó, al arribar dalt de la barrera pedregosa que fa de resclosa de la llacuna glaciar Torre, calia ajupir-se per evitar que el vent ens tirés a terra, quina bufera!! Baixant els pocs metres que ens separaven de l'aigua vam quedar un xic resguardats per poder gaudir de l'impressionant paisatge que la natura ens mostrava: la llacuna plena de blocs de gel flotant, l'aigua tèrbola de la gran quantitat de residus minerals que arrossega la glacera i a sobre, el imperial Cerro Torre mostrant les seves verticals parets, quin goig sentir-se tan petit davant d'aquell gegant!!
Tot seguit, tornada cap al poble per desprès emprendre ruta vers Calafate fent parada a meitat al conegut Parador de la Leona estratègicament situat enmig de la planura patagònica, un servei indispensable en aquelles solitàries carreteres.
Els arbres caducifolis habituals, la Lenga
Neu i glacera
Llacuna Torre, aquí el Cerro s'havia amagat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada