Al segle XIX, al regne d'Espanya hi va haver un rei, Ferran VII a qui anomenaven "el deseado", malgrat aquest qualificatiu era tan gamarús com la resta dels seus parents. Dons aquest cim del Maubèrme, per mi era també "el deseado" o "el desitjat", feia potser 12 anys que li anava al darrera, aquest 2024 gràcies a un company garriguenc que m'ha acompanyat per fi l'he pogut pujar i veure complert el meu desig.
Vam anar fins la vall d'Aran, a Salardú pujar cap a Bagergue i llavors per una pista apte sols per 4x4 fer uns 8 Km fins la cabana de Calhaus on vam dormir. Cal arribar-hi aviat dons sols hi ha dues lliteres, i si has de dormir amb tenda a fora no fa gaire gràcia, allò és territori de l'os.
El que no esperava era la gran quantitat de cotxes i taxis 4x4 que pugen per aquesta pista amb final a les antigues mines de Liat, però sobretot per la de Varradòs, que fent volta porta fins a Vilamós ja més avall de Viella; massa gent que sols va a fer-se còmodament la foto però no a caminar. Aquest paratges van ser objecte de grans explotacions mineres fins la meitat de segle XX, el riu Unhola baixa de color vermellós degut a les roques ferruginoses que hi ha per tot, apart de ferro també se'n extreia plom i zinc. Ara totes les mines estan abandonades, però encara s'hi poden trobar restes de vies i del material que utilitzaven, havia de ser molt dur fer de miner a 2400 m d'alçada.
L'endemà, enlloc de pujar directe cap a l'estany de Montoliu per un corriol molt dret i cansat, vam preferir fer una volta pista amunt per anar-hi còmodament per la ja desdibuixada pista de les mines i així guardar forces per la tartera final, malgrat tot, son 12 Km totals i 1020 m de desnivell positiu. L'estany de Montoliu és de bona mida i molt fotogènic, fins aquí encara hi arriben alguns "pixapins", desprès ja sols uns pocs muntanyencs ben equipats, el camí puja fort per vorejar un contrafort que es despenja del cim i llavors arriba la "pedregada", vull dir la tartera que amb forta pendent mena cap el cim per una canal relliscosa orientada al NO. Al ser un cim aïllat, les vistes en 360º son magnífiques, tots els cims del parc d'Aigües Tortes i Sant Maurici, la Maladeta, el Posets, el Mont Valier, Montroig i fins la Pica.
A la baixada, si es va bé de temps, es pot fer la volta al llac passant per el port d'Urets i veure les mines de Montoliu, nosaltres vàrem repetir per mateix camí de pujada, encara ens quedava un llarg trajecte fins a casa.
Un objectiu complert, amenitzat amb una trobada fortuita a mig camí amb una amiga de la Cerdanya Nord que va dinar amb nosaltres i desprès amb tres francesos que anaven més que perduts i a qui vam haver d'acabar portant fent de taxistes fins a Montgarri (ens ho van agrair convidant-nos a una cervesa 😄).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada