dilluns, 24 d’abril del 2017

Tosseta Rasa (1217m), Terra Alta

El cap de setmana de Sant Jordi del 2017, un grup de set companys/es del GREC vam anar a fer una excursió a la Terra Alta convidats per un conegut d’Horta de Sant Joan i que amablement va cedir-nos una magnífica casa rural situada prop de la veïna muntanya de Santa Bàrbara. Com que cau a l’altre extrem del país (305 Km des de Puigcerdà), vam sortir divendres per anar a dormir allà i poder començar a caminar aviat.

Al matí vam trobar-nos amb la Salo, en Toni i el Bruc (el gos), parella coneixedora de la zona que ens havia de fer de guies, i tot seguit vam anar amb cotxe, passant sota les Roques de Benet, fins el Mas de la Franqueta (550m) on començava l’excursió. Prenem el camí del Carrer Ample (és un dir), que en realitat és un impressionant torrent sec i pedregós vorejat d’altes parets rocoses amb uns plegaments que donen idea de com la natura és capaç de doblegar l’escorça terrestre. Anem avançant entre pedres i grava i desprès d’uns 5 Km així emprenem forta pujada fins enllaçar amb el GR-7 dalt de les Rases del Maraco (1080m), on ja gaudim de vistes cap el Caro al davant i de Tortosa fins el Delta. El camí segueix baixant per un espès bosc fins a uns 800m d’alçada per arribar desprès al refugi lliure de les Clotes, on recuperem forces. Altre cop amunt per forta pujada per retrobar la carena, i desprès d’una curta grimpada conquerim el punt més alt de la Terra Alta, la Tosseta Rasa (1217m), des d’on en un dia clar es pot veure el Pirineu, pràcticament tot el Matarranya i el Delta de l’Ebre fins el mar, i també Mallorca. Llavors, abandonant el GR-7, el camí segueix amb lleugeres ondulacions cap a la dreta per els altiplans de Centelles i Terranyes, on anem amb compte perquè hi ha bous braus pasturant (uns 25 ben be) i no és qüestió de fer el "torero", encara que el petit Bruc, molt valent, els empaita i allunya sense contemplacions.

Parem per dinar abans d’emprendre la forta baixada cap els colls de Miralles i del Safrà, tot passant per unes magnífiques pinedes amb pins altíssims i algun boix grèvol. Desprès d’aquest últim coll, on hi ha una bassa gran pels bombers, com que anem un xic cansats, decidim abandonar la opció de passar pel Mas de Corretja i baixar per la pista directament cap a la Franqueta, on retrobem els cotxes. Cap a la masia altre cop i sopar a Horta de Sant Joan que aquest cap de setmana és Festa Major.

Han estat unes 9,5 hores, 23 Km i 1040m de desnivell (+) acumulat. Una magnífica excursió en la que ens ho hem passat (i portat) molt be.

El diumenge, abans de tornar cap a la Cerdanya, visitem el convent de Sant Salvador, sota la muntanya de Santa Bàrbara, i desprès ens arribem fins a Vall-de-roures al Matarranya a fer turisme, celebrar Sant Jordi comprant algun llibre a la llibreria Serret, Creu de Sant Jordi 2017 per la seva difusió del català a la Franja, i dinar en una antiga fonda del segle XIV on s’allotjava en Josep Mª Espinàs quan anava per aquelles contrades.

 Carrer Ample





 Impresionants plegaments al Carrer Ample

 Rases del Maraco

Curta grimpada cap el cim

 La Mima ja ha fet cim !!

Ui !!, quina por !!

Com deia l'Albert Pla, papa, jo vull ser torero

El Santa Bàrbara des de la masia rural

El riu Matarranya a Vall-de-roures

L'Ajuntament de Vall-de-roures

dimarts, 4 d’abril del 2017

Surgències al pre-Pirineu

En una petita zona del pre-Pirineu entre el Berguedà i la Cerdanya hi ha una concentració de surgències o dolls d’aigua que costaria molt de trobar tan properes en altres llocs. Aquestes muntanyes amb aspecte molt trencat tenen escletxes per on es filtra l’aigua i acaba sortint amb força a les valls. Son les següents:

- Fou de Bor, a Bor, prop de Bellver (Cerdanya)
- Bullidor de la Llet a Bagà (Berguedà)
- l’Adou del Bastareny a Bagà (Berguedà)
- Les Fonts del Llobregat a Castellar de n’Huc (Berguedà)

Totes elles son fàcilment accessibles amb cotxe i tan sols cal caminar una mica per poder admirar-les i gaudir d’aquest espectacle de la natura. La millor època de l’any per anar-hi és de març a maig, moment àlgid del desglaç i que fa que ragin amb força.

La Fou de Bor

Bullidor de la Llet

L'Adou del Bastareny

L'Adou del Bastareny

Les Fonts del Llobregat

Les Fonts del Llobregat

Els Empedrats (Bagà)

Aprofitant que a l’alta muntanya a primers d’abril d’enguany encara no s’hi pot anar si no és amb raquetes per la gran quantitat de neu caiguda aquest hivern, el passat 2 d’abril-2017 vaig decidir anar a fer el camí dels famosos "Empedrats" prop de Bagà.

Estava clar que havia encertat el dia, sense cap núvol, temperatura agradable i naturalment, molta aigua. Surto de la casa de natura de Cal Cerdanyola (920m), al passar el pont, el soroll de l’aigua baixant per l’estret congost ja dona idea del cabal que porta. Poc desprès de començar a pujar, em desvio a l’esquerra per veure el "Bullidor de la Llet", magnífica surgència que brolla amb gran força i seguidament baixa amb gran pendent fins el congost; la blanca escuma li dona nom. Un cop retornat al camí de l’estret i costerut congost, he de traspassar diversos cops el torrent, cosa complicada per la gran quantitat d’aigua que baixa i que tapa la majoria de les pedres de les passeres, precaució i algun peu a l’aigua. El paisatge dels Empedrats és espectacular, i en algun lloc el camí no gaire fàcil, però en gaudeixo molt, val la pena fer un esforç i anar a veure’l. Seguint amunt, el camí es torna més amable fins arribar al refugi de Sant Jordi (1565m) que encara estava tancat, deuen obrir per Setmana Santa.

Per tornar, faig una circular i prenc el camí que baixa primer a la font de Faig i desprès puja cap el pas de la Boixassa (1750m), lloc amb una magnífica vista cap el Comabona, Pedraforca, Tossa d’Alp, serra de Gisclareny i Catllaràs. La llarga baixada fins el coll de la Pelosa (1424m) es fa un xic pesada, moltes llaçades i sense cap arbre, però a partir d’aquí el camí canvia radicalment, tot emboscat i fresc fins arribar altre cop al lloc de sortida.

Bullidor de la llet

Rampa de baixada del bullidor




 El salt de la Cua de Cavall





El refugi de Sant Jordi

 Vista cap el Comabona, al mig el coll de Tancalaporta

Moixeró, Penyes Altes i al fons, la Tossa d'Alp

Pedraforca ben nevat


diumenge, 26 de febrer del 2017

Poblets de muntanya del Conflent

Feia temps que tenia interès per descobrir com serien els poblets del Conflent que estan perduts entre muntanyes al nord del riu Tet entre Mont-Lluís i Vilafranca de Conflent, avui 25 de febrer de 2017 ho he dut a terme.

Un dels atractius de la visita que ja preveia eren les recargolades i estretes carreteres que connecten aquests pobles, gens recomanables pels que es maregen o tenen por dels penjats, encara que per mi fantàstiques, ja que les valls son fondes, envoltades per muntanyes entre els 1400 i 2000 m d’alçada i això obliga a pujar i baixar collades constantment i a trobar-hi neu fins ben avançada la primavera.

El recorregut va començar passant per Caudies de Conflent, per anar seguint per Ayguatèbia, Railleu, Sansa, Èvol i acabant amb Jujols. Pràcticament no hi ha segones residències de nova construcció, però si cases rehabilitades, el que fa que l’aspecte sigui força autèntic i poc alterat a com eren fa anys enrera. Les esglésies estan ben conservades i la majoria son de l’estil romànic català dels segles XII i XIII. Malgrat estar habitats, son pobles potser excessivament tranquils, no hi veus quasi ningú, i pràcticament no hi ha comerços de cap mena; la rotulació és en francès i català, i encara que presumeixin de catalans, no el sens parlar a quasi ningú.

Ha estat una visita turística força interessant, sobretot pels paisatges, destacant la vista del Canigó des de Jujols i com a pobles més interessants, Sansa i Èvol.

Carreteres recargolades i estretes, de rally

Ayguatèbia



Railleu

Sansa
No volen deixar de ser catalans



Antiga església de St. Joan Baptista

Èvol


 Restes del castell del segle XII i capella de St. Esteve segle XIII

El sortint de la casa era el forn per fer el pa

Jujols 


Imponent la cara NO del Canigó al davant

dimarts, 14 de febrer del 2017

Sessió doble de raquetes a la Cerdanya

1ª: Sortida amb el Grup de Muntanya d’Enginyers a Arànser:

L’11 de febrer de 2017, una colla de dotze companys i companyes del Grup de Muntanya d'Enginyers, aprofitant que el temps aguantava més del que preveia el Servei Meteorològic, vam anar a pujar des de l’estació d'esquí nòrdic d'Arànser (1880m) fins la Bassota de Claror (2390m), un petit llac ja quasi ple de sediments a l’esquerra dels estanys de la Pera, sota els pics de Monturull i Perafita. L’excursió va ser perfecta per la gran quantitat de neu que hi havia i amb una temperatura agradable. La bona visibilitat va ajudar a gaudir dels blancs paisatges que ens envoltaren. En total vàrem pujar uns 600m de desnivell i 14 Km de recorregut.

Nota: algunes fotos son del company Albert, jo sols duia el mòbil; gràcies.


Pujant cap a l'àrea de picnic de Pollineres

Fem una barbacoa? Haurem d'esperarar a l'estiu

Dibuixant una llarga corba a la neu

Objectiu assolit

S'endevina el cercle de la bassota de Claror glaçada

El coll de Claror (2570m) ens separa d'Andorra

Acabada l'excursió, temps per baixar a Puigcerdà, i al cap de poc empalmar amb la:

2ª: Passejada nocturna amb el grup del GREC:

Com que l’11 de febrer s’esqueia Lluna plena, vam programar una sortida suau a la llum de la Lluna a la Molina, des de l’aparcament dels Alabau fins el Puig del Ginebrar, però com que a l’hora de començar a caminar començava a caure aiguaneu, vam canviar l'itinerari per una volta pels frondosos boscos de la zona sota del telecabina de la Tossa per no mullar-nos tant, això si, amb frontals enlloc de llum lunar, què hi farem! El millor va ser el sopar de germanor que ens tenien preparat al xalet de la UEC, on els 23 raquetistes ho vam passar força bé.


 Misteris entre arbres altíssims, UUUHHH . . . 

Posa les llums curtes, noi !  

Ei, que tenim gana !