1- De Sant Martí d'Envalls (1600 m) a l'estany de Collroig (2430 m)
Amb l'amic i guia Carles Llonch del grup de muntanya d'enginyers i en Lluís, familiar seu, vam pujar fins el llac de Collroig per veure si el camí era adequat per anar-hi amb algun dels grups que en Carles porta a fer muntanya.
El dia no era gaire segur, molt núvol i en algun moment amenaçador, però va aguantar sense ploure, amb clapes de neu a partir de les Tres Fonts però sense problemes.
Dia amenaçador i tapat, poc amable
Arribant al petit però ben equipat refugi
Llac (glaçat), coll i pic occidental de Collroig
Arrepenjats a la congesta
En Lluís i jo davant del llac
Pujant des de Bena
Baixant
La cascada
Vídeo de la cascada
2- De Bena (1587 m) als estanyets de Collroig (2396 m)
Amb el grup de Cerdagne-Rando, club de la Cerdanya francesa del que també soc soci i surto habitualment, vam anar a pujar des del bonic llogaret de Bena seguint el riuet de Brangolí en direcció als estanyets que hi ha a sota del pic occidental de Collroig.
A diferència de la setmana anterior, vàrem gaudir d'un dia assolellat i sense cap núvol. A meitat de camí, vam anar a veure la bonica cascada que en aquesta època de desglaç, salta amb gran cabal.
Per un malentès amb dos companys que van errar el camí, ens va faltar poc per arribar als estanyets per qüestió de temps, però sí fins el port de Maurà (2300 m), que ens va permetre tenir vista cap a l'altre vessant.
3- De Sant Martí d'Envalls (1600 m) al pic occidental de Collroig (2833 m), una autèntica hivernal el 19 de maig
Aquest cop, uns quants companys de GREC ben guiats per l'amic Carles Servitje, teniem programat fer el cim del Collroig, malgrat que la previsió del temps tan del Meteocat com de Meteofrance era força negativa, anunciaven pluja i neu.
En comparació al primer cop de feia 10 dies, la neu caiguda el dia anterior havia agafat més avall, abans de Tres Fonts ja en trepitjàvem, i com més amunt, més. Feia sol, però els cims es veien ennuvolats i bufava una mica de Torb, o sigui, no estava clar si era gaire aconsellable intentar fer cim.
Un cop arribats al refugi on naturalment s'estava molt millor que a fora, en Carles, bon coneixedor de la meteorologia de la Cerdanya, va veure que no hi havia perill i apa, tots amunt, això si, amb molt fred. Un cop arribats a l'alçada del coll, ja vaig veure clar que en poca estona faríem cim. Arribar, foto i tot seguit cap avall, que allà no donava gaire gust estar-hi mig envoltats de boires i un Torb força fred. El Carlit, cim culminant de la zona i que teníem just al davant a tocar, no el vam arribar a veure en cap moment, sempre envoltat de núvols.
La baixada fins el llac va ser el millor de la jornada, tots corrent i rient pendents de neu avall, a cada passa en fèiem tres o quatre, no hi havia perill d'allaus.
Al arribar a l'ermita on teniem els cotxes, visita obligada, ja que és molt bonica, fotos adjuntes.
I aquí acabo les anades a Collroig.
I aquí acabo les anades a Collroig.
Vall d'Angostrina
La porta del cel .....
Les boires tapant els cims
Les noies, de gresca a fora del refugi
I els nois, calentets a dins !!
L'objectiu, el cim
Tot el grup
El coll a l'esquerra
Vista, és un dir, cap als estanys de Xemeneies
Últims metres
Al cim !!
Ermita de Sant Martí d'Envalls
Cabana al costat de l'ermita
