Des que fa pocs anys la meva filla Marta va saber que la Portella Blanca
d’Andorra (2521m) era vèrtex fronterer de tres països, Catalunya,
Andorra i França, que hi volia pujar per poder trepitjar-los alhora.
Finalment, aquest juliol del 2017 ha pogut realitzar el seu somni,
vam sortir de Cal Jan de la Llosa (1600m), seguint la pista que puja
per la bonica vall cap el Prat Xiuxirà, Cabana dels Esparvers, i ja
per camí més costerut fins arribar al destí final, la Portella
Blanca, que a més de vèrtex fronterer comunica les boniques valls
de la Llosa i Campcardós. En el camí vam tenir la companyia dels
nois i noies d’un esplai de Barcelona amb els que vam poder
conversar sobre el bonic itinerari que fèiem. Vaig estar molt
content de veure com la Marta feia realitat el seu desitj i com
últimament ha recuperat l’amor per la muntanya i en gaudeix.
M'ha agradat molt la fita triangular que recentment hi han
col·locat amb els noms gravats de les tres federacions que
coincideixen a la portella: Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya, Fédération Française de Randonnée Pédestre i
Federació Andorrana de Muntanyisme; la cosa va d’entitats d’amics
de la muntanya, no pas de divisions polítiques; la muntanya és de tots els que l'estimen.
La Vall sota el Pic de la Muga
Marta contenta
Pujada final
La Vall de la Llosa des de dalt
La Vall de Campcardós
La Portella de Joan Antoni al fons, pas cap els Pessons
Pics d'Engorgs
Ara soc a França
Ara soc a Catalunya
Ara soc a Andorra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada