En Jaume i les muntanyes: Valls de Gerber, Cabanes i pic de Bassiero Oriental

Amb en Josep Mª Corbella, amic de l’època dels rallys de fa bastants anys i que té casa a Espot, vam decidir fer un parell de ascensions a cims del Pallars Sobirà. La primera, una volta per les maquíssimes valls de Gerber i Cabanes des de l’aparcament de la Peülla (1880m) prop de la Bonaigua i acabant al refugi de Gerdar, 7 Km carretera avall.
La pujada de Gerber fins el refugi Mataró (2478m) va ser el que s’espera d’aquell lloc, pujada moderada amb bastantes pedres, estanys i paisatge preciós, envoltat pels pics d’Amitges, Bassiero i Puis de Gerber. A partir d’aquí, el panorama canvia, pedres i més pedres de tots les mides, algunes monumentals, i una pujada dretíssima que espanta sols veure-la fins el Coll de Bassiero (2737m), on parem a descansar una estona. Seguidament, girem a la dreta i pujant una coma relativament suau, arribem en poca estona al cim del Bassiero Oriental (2897m), que gaudeix de fantàstiques vistes sobre les valls de Gerber, Amitges, Cabanes i mig Pirineu; la punta Occidental (2901m) la deixem als escaladors experts.

Tornem al coll i emprenem la llarga i complicada baixada de la vall de Cabanes pel camí que passa per l’Estany Blau i va a parar a l’Estany Negre de Cabanes (2190m), vigilant no caure entre tan pedregar. Aquest camí no està marcat, hi ha fites però no hi fan manteniment, els responsables del parc prioritzen el que va al refugi de Pla de la Font, molt més transitat. A partir d’aquest últim estany, el camí està molt fresat, menys pedres però baixada considerable seguint el riu de Cabanes fins arribar al fantàstic bosc d’avets de Gerdar, que forma part de la coneguda avetosa de la Mata de València. Una cervesa al arribar al refugi de Gerdar (1500m), descansar i preparar pel cap de dos dies la propera al Ratera. Malgrat tot, m’ho he passat molt be, estic cansat però feliç.