Vam encertar el dia; cel clar, una mica de fresqueta a l'inici que fa pujar amb més ganes, la Victòria, recuperada de la seva trocantitis, s'ho va prendre amb filosofia posant la reductora, però va poder fer la excursió perfectament; molt content de poder seguir comptant amb ella, i l'Oscar, que s'estrenava en aquestes aventures muntanyenques, va fer el cim com tots nosaltres, tot un èxit.
Tots els estanys estaven ben plens d'aigua i els rierols amb força cabal, aquest any dona gust anar per les muntanyes tan verdes i regalant d'aigua. La pujada és relativament curta, però en conseqüència, també dreta, son quasi 1000m de desnivell en tan sols 5,5 Km. Al cim, vam gaudir de força vista envers els quatre punts cardinals, destacant al Sud el proper cim de l'Estanyó que té tan sols dos metres més d'alçada.
La baixada la vam fer passant per la cabana-refugi de Coms de Jan, així el camí passa a ser en bona part circular, i a més, permet veure en la seva totalitat la vall de Ransol des de dalt.
Una sortida que ens va fer tornar a casa amb molt bones sensacions.
Per rètols no queden
A l'estany de Meners
Aigua cristal·lina
La piràmide final
Al cim
Observar be la congesta mig despresa
El pic de l'Estanyó (2915m) al davant
La vall de Ransol des de Coms de Jan, al fons les pistes de Soldeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada