En Jaume i les muntanyes: Pic de Casamanya (Andorra)

El 8 de juliol d'enguany, tretze membres del GREC vam anar a fer el Casamanya (2752m) a Andorra. És un cim situat ben be al mig del principat, fàcil i amb molta vista. Tot just arribar a Canillo, dues baixes, la Mima i en Joan, per avaria del seu cotxe, van deixar el grup reduït a onze. Desprès de deixar els cotxes a l'aparcament del mirador de Montaup, vam pujar per la vall del mateix nom fins arribar al coll d'Arenes, des de on ja hi ha vista cap al Serrat i Ordino.

Llavors hi ha el tram més divertit del trajecte, la fàcil grimpada per la cara N amb una mica d'ajuda d'unes cadenes que la fan més còmoda. En poca estona vam arribar al cim N (2752m), per desprès de baixar un xic i oblidant el cim del Mig (2725m), tornar a pujar una mica i assolir el cim S (2740m). La meva filla Carme, que durant 9 anys fins que va nèixer la Marta va ser la mitjana, deia que això de ser la del mig era una desgràcia; al Casamanya del Mig també li passa el mateix, tothom l'oblida i passa directe del N al S.

Desprès de gaudir de vistes sobre tots els pics d'Andorra en 360º, baixada direcció el coll d'Ordino, i sense arribar-hi, girar a l'esquerra per retornar per la font Picadora al mirador on tenien els cotxes fent un petit tram de carretera. Val a dir que la fàcil baixada d'uns 800m de desnivell en uns escassos 3 Km per prats molt inclinats cansa les cames més del que sembla. Aquest singular mirador que han construït sobre mateix de Canillo pot ser molt turístic, però a mi no m'agrada gaire, massa aeri i de moment, amb el bar sense acabar i posar en funcionament. Ah!, tot just pujar als cotxes, aigua va!, un bon xàfec per refrescar l'ambient. Una bona excursió amb molt bon rotllo al grup.