Aquest
cop no va de pujar muntanyes, si no de curiositats toponímiques.
Crida
l'atenció que a la Cerdanya hi ha molts pobles amb el nom format per
una sola síl·laba, i que no donen pistes de que volen dir ni del
seu origen. Pel que sembla, l'aïllament dels seus pobladors va
retardar molt l'assimilació del llatí, i segurament en molts llocs
no va ni arribar-hi, van passar de les seves llengües primitives al
català.
Uns
quants exemples: Alp, Das, Er, Ger, All, Bor, Bar, la Tor, Guils, Ix,
Ur, Urtx, Urús, Prats, Riu, Lles, Ro.
En
canvi, al Pallars Sobirà i la zona baixa d'Andorra abunden els noms
llargs que sembla que puguin tenir un origen basc, si més no per
similitud en la pronunciació. En aquelles contrades, està clar que
no van tenir influències d'altres llengües, estaven molt allunyats
de les civilitzacions ibèriques.
Uns
bons exemples: Esterri, Unarre, Lladorre, Escalarre, Gerri, Llavorre,
Isavarre, Bixessarri, Asnurri, Noarre, Juverri, Aixirivall.
Espero
que ho hàgiu trobat interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada