dissabte, 27 d’agost del 2016

Pic de la Cometa (2763m)

Amb els companys del GREC, Club Excursionista Cerdanya, el passat 13 d'agost vam anar a fer una visita de cortesia al seu cim protector, el Pic de la Cometa, que queda al Nord de les Bulloses, a l'esquerra dels Peric.
És un cim poc freqüentat, però amb molt bona vista; en canvi, abaix a les Bulloses estava ple a vessar de gent, les Navettes (autobussos) no donaven l'abast.

Vam gaudir d'un molt bon dia ben acompanyats d'un gos "labrador" que no parava de banyar-se a tots els llacs i rierols que trobava, que n'hi ha molts; al final alguns de la colla el van imitar amb més o menys encert en el banyador, i no dic noms!

Llac de la Bullosa

De llac en llac i torno perquè em toca

Estany Blau i el cim al fons

Una mica de cresta cap el cim

El puig Peric

La vall de pujada

La colla al cim

Estany de l'Esparver


dimecres, 10 d’agost del 2016

Valls de Campcardós i Fontviva

Hi ha un parell de valls molt boniques tot just a uns 25 minuts en cotxe des de Puigcerdà anant cap a Puymorens, son la de Campcardós, a l'esquerra del poblet de Porta i la de Fontviva a la dreta del de Porté, son diferents però ambdues interessants.

La de Fontviva és una vall molt plàcida i encantadora, accessible en cotxe a l'entrada de Porté seguint el rètol de "massís del Carlit" fins l'embassament de Passet . A l'inici de la vall veurem els prats molt verds amb cavalls, cabanes i tanques de pedra al costat del riu. Al fons de la vall hi trobarem l'embassament on hi ha aparcament, zona de picnic, tirolines i els festius inclús un petit bar. És perfecte per passar-hi el dia famílies amb gent gran o nens petits. Prenent un corriol molt ben indicat es puja en poc més de 1/2 hora al llac natural de Fontviva, situat en un idíl·lic prat a mitja alçada, absolutament recomanable pujar-hi, les vistes son magnífiques, el fons de la vall està dominat pels cims de la serra de les Xemeneies. Si seguíssim el camí del fons de la vall, una llarga pujada ens duria al gran llac de Lanós, ja sota el Carlit.


La vall de Campcardós s'agafa passant per un pas sota el tren just abans de Porta, poc després cal deixar el cotxe (1500m). Aquesta vall és forta, molt diferent de l'altre, el camí puja per pista amb forta pendent rodejada de vegetació, pi negre, bedolls i avellaners. Més amunt, la vall s'aplana i eixampla, deixant veure ja al davant l'imponent Peiraforca al mig, els prats fan la seva aparició, amb parets de pedra i alguna cabana de pastors, i també un petit refugi d'emergència. Més amunt, trobarem vestigis d'un parell de llacs que s'han omplert de sediments, ja no emmagatzemen aigua. Si seguim pujant, a l'esquerra veurem el Roc Colom i just al darrera la punta del Puigpedrós, cim sobirà de la zona. Al fons de tot s'albira una collada amb la terra de color blanc, en poca estona hi podem arribar, és la Portella Blanca d'Andorra (2521m), vèrtex fronterer entre Catalunya, França i Andorra, i també és l'enllaç amb la vall de la Llosa, accessible des de Lles de Cerdanya; la vista cap els tres estats amb els seus cims és impressionant.

Vall de Fontviva
Embassament de Passet

Al fons, serra de les Xemeneies

Llac de Fontviva

Llac de Fontviva vista a l'Oest

Vall de Campcardós
La vall des del cim del Puigpedrós 

El Peiraforca i darrera el Roc Colom

Cabana

Antic llac plè de sediments

L'hora del berenar

Punta del Roc Colom i el Puigpedrós darrera

Camí a la Portella Blanca

La vall des de la Portella (Fr)

Portella Blanca d'Andorra (2521m), vèrtex dels tres estats

Vista cap a la vall de la Llosa (Cat)

Pics d'Envalira (And), 2827m


dimarts, 9 d’agost del 2016

Toponímics de pobles del Pirineu

Aquest cop no va de pujar muntanyes, si no de curiositats toponímiques.

Crida l'atenció que a la Cerdanya hi ha molts pobles amb el nom format per una sola síl·laba, i que no donen pistes de que volen dir ni del seu origen. Pel que sembla, l'aïllament dels seus pobladors va retardar molt l'assimilació del llatí, i segurament en molts llocs no va ni arribar-hi, van passar de les seves llengües primitives al català.

Uns quants exemples: Alp, Das, Er, Ger, All, Bor, Bar, la Tor, Guils, Ix, Ur, Urtx, Urús, Prats, Riu, Lles, Ro.

En canvi, al Pallars Sobirà i la zona baixa d'Andorra abunden els noms llargs que sembla que puguin tenir un origen basc, si més no per similitud en la pronunciació. En aquelles contrades, està clar que no van tenir influències d'altres llengües, estaven molt allunyats de les civilitzacions ibèriques.

Uns bons exemples: Esterri, Unarre, Lladorre, Escalarre, Gerri, Llavorre, Isavarre, Bixessarri, Asnurri, Noarre, Juverri, Aixirivall.


Espero que ho hàgiu trobat interessant.

diumenge, 7 d’agost del 2016

Puigpedrós (2912m)

Desprès d'haver de preparar-la d'urgència pel Grup de Muntanya d'Enginyers per l'anulació de la que estava programada inicialment, per falta de quòrum la vaig haver de cancel·lar. Per mi era important fer-la, ja que des del menjador del pis de Puigcerdà veig perfectament el cim i això en feia venir moltes ganes de pujar-hi. Gràcies a la companyia del meu germà Francesc i el company Carles Pérez, el passat 9/7/16 vaig poder complir el desig.

Vam sortir del Refugi de Malniu pel camí normal, es tractava d'anar pujant per pendents herboses sense arbres, això te l'inconvenient (apart de la falta d'ombra) de que no captes bé les distàncies al faltar un referent com son els arbres i a vegades no portes el ritme de marxa adequat; malgrat tot en un tres i no res vam passar les mulleres, que per cert estaven bastant seques, i després de comprovar que tenia el nom molt ben triat (és un munt de pedres) vam assolir el cim. Feia un dia de sol i vista sensacional, s'arribava a veure un cim amb molta neu molt més lluny que l'Aneto, no sé si era el Posets o el Perdut, jo crec que per la distància era aquest últim, i naturalment tota la carena pirinenca fins el Canigó. Des d'un mirador situat uns 200m més al nord vam descobrir la vall de Campcardós amb el roc Colom i Peiraforca al mig, em van venir moltes ganes de visitar-la.

La baixada la vam fer per la carena de les Perdius Blanques, així teníem vista sobre el llac de Malniu a sota i l'espectacular circ que l'envolta. Dinar al llac, que semblava la platja de ple de gent banyant-se o prenent el sol en banyador, i en poca estona tornar al refugi on ens esperava el cotxe.

Al parar a prendre una cervesa a Meranges, vam gaudir escoltant una noieta que tocava l'acordió molt be; actualment s'està recuperant al Pirineu aquest instrument que antigament els vells tocaven "d'oïda" a les festes majors, ja que no hi pujava cap grup musical fins aquells pobles tan allunyats.

Sortida perfecte, ara a esperar poder anar a visitar la vall de Campcardós que ja m'està esperant.

Ah!, les fotos son del meu germà, a cadascú el que li pertoca.


Refugi de Malniu

Estanyol de Tarterès

Pujada per prats

Els tres mosqueters

vista cap Engorgs

Piràmide de pedres final

El pedregar de dalt

La Maladeta i molt més lluny

Sempre ben acompanyats per l'estelada

Vall de Campcardós, el Peiraforca just a sobre meu

La Pica al fons

Neret florit

Llac de Malniu


XXI TRAVESSA DE NÚRIA

LA CABANASSA-EINA-NÚRIA.

El GREC organitzava el 3 de juliol del 2016 la XXI travessa a Núria tot seguint les passes d'Emmanuel Brousse, escriptor molt reconegut a l'alta Cerdanya a inicis del segle passat pels seus llibres sobre les costums i tradicions de la comarca i també per ser el impulsor del tren groc. Justament aquest any es commemorava el 120 aniversari de la publicació del seu llibre "Pyrénées inconnues: La Cerdagne française".

Per fer-la més d'acord amb l'excursió original, va començar amb una missa a les 7 del matí a l'esglèsia de la Cabanassa, on després de menjar gràcies al Francesc coca amb xocolata vam començar a caminar a les 8 del matí seguint la desdibuixada via romana pel coll de la Perxa fins al poble d'Eina. Tot seguit, vall d'Eina endins gaudint de les flors que la caracteritzen, en aquest temps plena de neret (Rhododendron) florit, el Bàlec (una ginesta d'alta muntanya) ja començava a perdre el groc.. Passat el saltant d'aigua, on en Jesús va atrevir-se a banyar, la vall comença a perdre els arbres i a aparèixer els prats alpins, i el plàcid pla de la Beguda. Algun petit problema amb un participant que li costa pujar a causa d'una inoportuna relliscada i amb el guia a qui se li desprenen les soles de les botes, fem una reparació d'urgència amb cinta americana i amb paciència seguim endavant fina assolir el coll d'Eina, des d'on gaudim d'esplèndides vistes gràcies al magnific dia que fa.

La baixada per la coma d'Eina cap al Santuari de Núria la fem sense més entrebancs, on arribem a l'hora prevista, les 5 de la tarda. Fem la cerveseta tot esperant el cremallera, i a Ribes prenem el tren que ens torna a Puigcerdà, on encara ens queda una estona per anar a recuperar els cotxes que em deixat a la Cabanassa.

Hem fet un recorregut d'uns 20 Km, 1132m de pujada i 720m de baixada, he passat un excel·lent dia ben acompanyat.




El saltant amb el gorg 


Al fons, el coll i pic d'Eina

Prop del coll d'Eina veiem d'on venim

Torra d'Eina, i mig amagat el Roc del Boc

Ja arribem a Núria

diumenge, 31 de juliol del 2016

El Roc de Frausa (1450m)

Primera sortida amb els companys i companyes del GREC, una sortida a l'extrem de la serralada pirinenca, ja que aquest cim fronterer cau a tocar de la Jonquera.
Val a dir que la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Vilafranca de Conflent és lenta i antiga, el centralista govern de París no pensa gaire amb la gent del Sud.
Sortim de la Fontfreda, més amunt de Ceret, per unes fagedes fantàstiques que contrasten amb els boscos més secs d'alzinars de la vessant sud que dona a l'Empordà.
Arribem a la carena fronterera en un coll sobre l'ermita de les Salines, i a partir d'allà ja sols queda anar carenant fins assolir el cim del Roc de Frausa (1450m), que segons diuen el nom li ve de «frau» (estafa), ja que per aquest punt hi passava molt contraban, per tant, es feia frau.
La vista és magnífica, l'embassament de la Boadella a sota, la plana de l'alt Empordà també, el puig Bassegoda, i al darrera la plana del Rosselló i l'imponent Canigó.

A la tornada parem al poble de Ceret on ens prenem una merescuda cervesa, aquell dia s'hi feia la festa de la cirera, arbre fruiter que no falta en cap jardí de Ceret, una festa molt recomanable d'anar-hi. Com que son les primeres cireres que es cullen a França ja que el clima així ho permet, hi ha la costum des de l'època dels reis d'enviar-li les primeres que es cullen, ara s'envien al president francès. M'ha agradat Ceret, poble que encara conserva forces costums catalanes.

Fageda
Coll fronterer de les Salines
A baix, la plana del Rosselló
Embassament de Boadella
Curta grimpada
Cresta
Al cim i el Canigó al darrera

Canvis importants

Per una sèrie de circumstàncies, des del primer d'abril d'enguany (2016) he passat a viure a on sempre havia somiat, al Pirineu, i concretament a Puigcerdà.
Ara puc fer realitat moltes més excursions que abans em queien massa lluny, i gaudir d'un clima més fresc i poder veure i tocar la neu, encara que últimament es mostra una mica escadussera per culpa del canvi climàtic, o sigui, per culpa nostra.

Crec que el meu blog notarà el canvi, tindrà mes feina, ja que m'he fet del GREC, Centre Excursionista Cerdanya, amb qui surto a fer excursions i també alguna matinal.